ESTEVE
JAULENTI PAULÍ
Data de naixement: 06/01/1941.
Lloc de naixement: Barcelona, Catalunya, Espanya.
Residència: domiciliat a São Paulo, Brasil, des
de l' any 1961.
Nacionalitat: Naturalitzat brasiler l' any 1975.
Adreça:
Pç. da Sé, n. 21 cj. 1006/7
Tel. (5511)98531-7719
e-mail: ejaulent@gmail.com
Formació Acadèmica
1959 - Entra a l' INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ, Barcelona,
Espanya.
1965 - Llicenciatura en Ciències Econòmiques, FACULTAT
D' ECONOMIA I ADMINISTRACIÓ, de la UNIVERSIDADE DE SÃO
PAULO , Brasil.
1966 - Mestre en Ciències Econòmiques, (especialitat:
Econometria)
Activitat
Acadèmica
-
INSTITUTO
DE PESQUISAS ECONÔMICAS de la UNIVERSIDADE DE SÃO PAULO.
L'any 1966 treballa amb el professor Gian Sahota, de la UNIVERSITAT
DE VANDERBILT, EUA. construint models economètrics de la economia
brasilera.
-
Fou
convidat pela USAID i la FUNDACIÓ Ford per fer el doctorat
a la UNIVERSITAT DE VANDERBILT. Degut a compromisos assumits no va
acceptar l'honrós convit.
-
(1962-1968)
director del Centro Universitário do Pacaembu, organitzant
cursos complementaris a la universitat.
-
(1970-1981)
director del Centro Técnico e Cultural, organitzant cursos
tècnics per a professionals no universitaris.
Autor
dels següents articles en publicacions especialitzades o en seccions
econòmiques dels principals diaris de São Paulo:
-
Economia
e ideologia, Cultura e Fé, n. 30, (07-09/85).
-
Atual
política monetária tem fólego curto,
Diário do Comércio (26/08/85).
-
Um
desafio no caminho do estruturalismo, Diário do Comércio,
(11/11/85).
-
O
Brasil e suas duas esposas, Folha de São Paulo, (02/03/87).
-
A
miopia dos grandes, Folha de São Paulo, (27/01/88).
-
Não
parece que o Brasil esteja às portas da hiperinflação,
Gazeta Mercantil, (20/10/88).
Autor
dels següents estudis:
-
Perderá
mercado quem não investir agora, (07/85).
-
Plano
tropical: veredas, (02/96).
-
As
LTF'S, verdadeiro teste da credibilidade do próximo governo,
(03/87)
Activitats
de foment de la cultura catalana
-
(86-89)
fundador i primer director Cultural del CASAL CATALÒNIA
-
(91-93).
va dirigir el Butlletí "EL CATALÀ"
-
(1992)
Promoció i edició del Poema del Pessebre de Joan Alavedra
-
(1996)
Promoció de l'edició de la primera traducció
portuguesa del Tirant lo Blanc, Libre
del Coch (Mestre Robert), Llibre dels Fets de Jaume I, el Conqueridor.
-
El
1998 funda l'INSTITUTO BRASILEIRO DE FILOSOFIA E CIÊNCIA "RAIMUNDO
LÚLIO" (RAMON LLULL). www.ramonllull.net,
reconegut l'any 2000 per la Generalitat de Catalunya com a Comunitat
Catalana de l'Exterior.
- Fins
el desembre de 2009 promou la publicació de 258.000 exemplars
de obres de Ramon Llull, distribuídes per tot el pais (Livro
do Amigo e do Amado, Livro das Bestas, Livro da Ordem de Cavalaria,
O Livro dos Anjos, O Livro dos Mil Provérbios, Félix ou
o Livro das Maravilhas)
-
Membre
de la COMISSÃO DE FILOSOFIA MEDIEVAL DO BRASIL des de 1994.
-
Membre
de la SOCIÉTÉ INTERNATIONALE POUR L' ÉTUDE DE
LA PHILOSOPHIE MÉDIÉVALE - SIEPM, des de 2002.
-
Membre
de l' ASSOCIAÇÃO BRASILEIRA DE ESTUDOS MEDIEVAIS - ABREM
des de 1998.
Premis
-
1990
Va rebre el Premi: "José Egreja", de la UNIÃO
BRASILEIRA DE ESCRITORES.
-
2002,
el Premi: MEDALHA SÃO BENTO DE ESTUDOS TEOLÓGICOS.
-
2006,
XVIII Premi Josep Maria Batista i Roca.
-
Traducció
i publicació, l'any 1989, del Llibre d'amic i d'Amat,
de Ramon Llull, per encàrrec de la UNIVERSITAT CATÒLICA
DE SANTOS.
-
L'
any 1991 publica el Llibre de les bèsties, també
de Ramon Llull. Amb aquestes dues obres concluses va iniciar els primers
contactes amb els lul·listes d'arreu del mon.
-
L'any
1997 participa del Congrés Internacional "Arbor Scientiae",
amb motiu del quaranta aniversari del Raimundus Lullus Institut
a Freiburg, Alemanya.
-
1998 amb
un grup de professors universitaris amics funda i presideix l'INSTITUTO
BRASILEIRO DE FILOSOFIA E CIÊNCIA "RAIMUNDO LÚLIO"
(RAMON LLULL) (IBFCRL) amb la finalitat de difondre la cultura catalana
tenint com a punt de partida la figura i el pensament de Ramon Llull.
-
Dintre
esperit demanat pels seus estatuts, l'IBFCRL s'estructura amb
un perfil internacional, amb dues classes de membres i un Consell
Acadèmic.
-
La
estratégia i els Objectius inicials de l'IBFCRL poden ésser
resumits de la següent manera:
1.
El univers conceptual lul·lià és essencialment
integrador i multidisciplinar. Aquesta última característica,
evidentment precursora, convergeix en la qualitat, tant comentada,
del "seny català", que ofereix un
prometedor potencial de solucions per als problemes que comporta
la heterogeneïtat brasilera i per a una millor harmonització
d'aquest país al continent americà.
2.
Les estratègies preliminars de l' IBFCRL segueixen
dos vectors principals:
i.
una irradiació del pensament Lul·lià
dintre del Brasil;
ii. la difusió d'aquest pensament en els espais de
l'Amèrica Llatina
Realitzacions
a l'IBFCRL fins avui dia
1. Amb
diferents nivells d'autogovern cada un d'ells, ha desenvolupat i s'estan
consolidant diversos nuclis de lul·lisme en els següents
Estats brasilers:
(1997)
São Paulo, (São Paulo), seu de l'IBFCRL.
(1998) Guanabara (Rio de Janeiro),
(1998) Rio Grande do Sul (Porto Alegre),
(1999) Bahia (Salvador)
(2000) Espírito Santo (Vitòria),
(2001) Maranhão (São Luis)
(2005) Ceará (Fortaleza)
(2006) Distrito Federal (Brasillia)
(2006) Paraná (Curitiba)
En
aquests nuclis s'estan traduint al portuguès les obres del
nostre mallorquí, a l'ensems d'aprofundir els coneixements
dels universitaris brasilers sobre l'edat mitjana mediterrània.
2. S'han
començat a signar Convenis amb universitats catalanes i brasileres.
3. L'any
2000 LA GENERALITAT reconeix l' IBFCRL com Entitat Catalana al exterior.
4. L'any
2002 l'Instituto signa un Conveni amb LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL
DE CATALUNYA.
5. L'any
2002, el govern brasiler, reconeixent els mèrits de les activitats
de l'IBFCRL, va registrar l'entitat al CONSELL NACIONAL DE INVESTIGACIÓ
(CNPQ) del Brasil.
6. Els
elements més actius de l'IBFCRL han establert una col·laboració
molt cordial amb el CASAL CATALÀ DE SÃO PAULO (CATALÒNIA)
a fi d'ajudar als seus socis a aconseguir més espai a les universitats
catalanes i dirigir els membres de l'IBFCRL i seus amics a fer cursos
de català a CATALÒNIA.
7. Manté
el website - www.ramonllull.net-
sobre la investigació lul·liana arreu del mon, responent
als missatges rebuts i enviant matèries a qui les sol·licita.
El website conta amb l'ajut d'un equip de professors, consolidant
d'aquesta manera una comunitat textual constituïda per persones
interessades en el lul·lisme. Les activitats del website són
evidents per les dades següents:
|
fins
31/12/2000
|
fins
31/12/2002
|
augment
(p/any) |
Visites |
11.298 |
83.930 |
273% |
articles
especialitzats consultats |
1.754
|
19.762 |
336% |
Avui
en dia les web recullen més de 30 mil visites mensuals.
Actualment
(2009) s'estan enviant 105.000 newsletters per mes, donant a conèixer
les activitats i les publicacions de l'Institut.
8. L'any 2001, amb la participació de la Rectoria i de l'NSTITUTO
DE ESTUDOS AVANÇADOS, organitzà a la UNIVERSITAT DE
SÃO PAULO, el Primer Seminari Internacional sobre al Diàleg
Inter-religiós. Varen estar presents, a més a més
del Magnífic Sr. Rector i altres autoritats acadèmiques,
representants de les comunitats jueves i musulmanes de São
Paulo. El Seminari va originar un website, actualment en construcció,
dedicat exclusivament al tema del diàleg inter-religiòs
amb un rerafons lul·lià.
9. Mitjançant
la seva participació en Congressos Internacionals de Filosofia,
no ha parat d'estimular entre professors de diverses universitats
la investigació lul·liana. És així que
ha aconseguit que el prof. Antonio Pérez, de la UNIVERSITAT
FEDERAL DE VENEZUELA, s' encarregui de la traducció del Liber
de chaos i el professor Heraldo Madeira, de la Universidade de
São Paulo, la del Liber de civitate mundi, ambdòs
de Ramon Llull.
10. El
2004 l'IBFCRL i la UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA organitzen
les Jornades Internacionals "Què és l'home?:
reflexions antropològiques a la Corona d'Aragó durant
l'Edat Mitjana, que tingueren lloc a la seu de la UIC.
11. El
2005 l' IBFCRL signa un Conveni de Col.laboració amb el Departament
d'Història de la UNIVERSIDADE ESTADUAL DO MARANHÃO.
12. El
2006 l'IBFCRL signa un Conveni amb l'Editora Escala amb l'objectiu
de que publiqui a cada tres mesos una obra de Ramon Llull, amb un
tiratge de 50 mil exemplars cada, que seran distribuïts per els
40 mil kioskos del país.
ESCRITS
LUL·LISTES
Els temes
de treball a que es dedica són: metafísica, teoria del
coneixement, lògica i ètica.
Sobre
Llull i la seva obra:
-
O
homem e a obra, al Livro do amigo e do Amado, Editora Leopoldianum/Edições
Loyola, de São Paulo, 1989.
-
Atualidade
de Raimundo Lúlio, al Livro das bestas, Editora Giordano/Edições
Loyola, São Paulo, 1990.
-
Retorno
de Raimundo Lúlio (Ramon Llull), Leopoldianum, UniSantos,
vol. XVIII - No. 51(Dez. 1991) pp. 18-21.
-
Livro
do amigo e do Amado, al Livro do amigo e do Amado, Editora Leopoldianum/Edições
Loyola, de São Paulo, 1989.
-
Livro
das Bestas, al Livro das bestas, Editora Giordano/Edições
Loyola, São Paulo, 1990.
-
Introducció
al "Livro do gentio e dos três sábios",
Editora Vozes, Petrópolis 2001, pp. 7-27.
-
Os
problemas enfrentados por Lúlio em Paris: a Cruzada e a luta
contra o averroísmo, a Raimundo Lúlio - Escritos
Antiaverroístas (1309-1311), Colecció Pensamento Franciscano,
EDIPUCRS, Porto Alegre, 2001, pp. 9-28.
-
Un
filòsof per als nostres temps,
revista PROJECCIÓ EXTERIOR, Juliol de 2002, pàg. 16.
-
"O Liber de anima rationali
(1296), de Raimundo Lúlio", a Idade Média: Tempo
do Mundo, Tempo dos Homens, Tempo de Deus, Est Edições,
Porto Alegre 2006.
- «Raimundo
Lúlio e a Língua Catalã»,
a Atas da II Semana de Filologia na Universidade de São
Paulo, Facultat de Filosofía, Lletres i Ciències
Humanes, febrer 2009,
pp. 16-37.
Metafísica
-
A
Filosofia do Ato de Ser e Raimundo Lúlio (Ramon Llull),
VERITAS, Porto Alegre, V.42, nº 3 (1997) p. 631-646.
-
Transcendência
e imanência na Ars luliana,
CONSECRATIO MUNDI, Festschrift em homenagem a Urbano Zilles, EDIPUCRS,
Porto Alegre, 1998.
-
Arbor
scientiae: Immanenz und Transzendenz im Denken Llulls, Zeitschrift
für Katalanistik, vol.11 (1998), Johann Wolfgang Goethe-Universität
Frankfurt am Main.
-
Arbor
scientiae: Inmanencia y trascendencia en el pensamiento luliano,
Studia Lulliana, Palma de Mallorca, XXXVIII (1999) 15-37.
-
O
Tempo no Tomismo e em Raimundo Lúlio. Luz para situar o Eterno
retorno de Nietzsche, Revista Española de
Filosofia Medieval, nº 13 Zaragoza, 2006, pp.143-158
-
A
demonstração por equiparação,
a "Lógica e Linguagem na Idade Média", Edipucrs,
Porto Alegre,1995; págs. 145-162.
-
La
nova perspectiva de l'acte a l'Ars lul·liana,
MIRANDUM, USP-Mandruvá, São Paulo, V.1999, nº 7
p. 21-34.
-
Breu
consideració sobre la regla B de l'Ars lul·liana,
Revista Internacional de Humanitats, USP-Univ. Autònoma de
Barcelona, São Paulo, V.1999, nº 2, Part.II, p. 23-36.
-
A
ampliação do tema do conhecimento em Raimundo Lúlio,
VERITAS,
Porto Alegre, V.43, nº 3 (1998) p. 623-642, republicado em A
ciência e a Organização dos Saberes na Idade Média,
org. por Luiz Alberto de Boni, EDIPUCRS, Porto Alegre 2000.
-
Ramon Llull: O conhecimento da verdade, uma congruência
no plano do ser, Actes du XIe
Congrès Internacional de Philosophie Médiévale
de la Société Internacionale pour l´Étude
de la Philosophie Médiévale (S.I.E.P.M.) Porto, du
26 au 31 août 2002, BREPOLS, 2006, pp.1155-1165.
-
Virtudes
e Contemplação, al Livro do amigo e do Amado, Editora
Leopoldianum/Edições Loyola, de São Paulo, 1989.
-
O
esse na ética de Raimundo Lúlio (Ramon Llull),
VERITAS, Porto Alegre, Vol. 40, nº 159, (1995) pp. 599-621 e
em Idade média: Ética e Política, org. Luis Alberto
de Boni, EDIPUCRS, Porto Alegre, 1996, pp. 395-421.
-
O
conceito de Natureza em Lúlio e sua aplicação
ao ser humano, VERITAS, Porto Alegre, (1999), V.44, nº 3,
p. 767-780.
-
Fundamentos
epistemológicos del diálogo luliano,
a Anales del Seminario de Historia de la Filosofía 34, 2003,
20 33-50 - Universidad Complutense de Madrid.
-
O
primado da razão prática - A doutrina clássica
exposta por Rhonheimer, vista sob a perspectiva luliana,
a A ética medieval face os desafios da contemporaneidade, Edipucrs-Unicap-Insaf-Círculo
Católico de Pernambuco, Porto Alegre 2004, p. 453-468.
-
Antropologia
lul.liana, a les Actes de les Jornades Internacionals celebrades
a la UIC, els dies 5 i 6 de març de 2004, Prohom Edicions,
Barcelona 2004, p.159-178.
-
Un
llibre en preparació sobre la Demonstració per equiparació
lul.liana.
-
És
un dels autors que va contribuir a l' obra coletiva RAIMUNDUS
LULLUS, AN INTRODUCTION TO HIS LIFE, WORKS AND THOUGHT, publicada
per Brepols l'any 2008, a la col.lecció CORPVS CHRISTIANORVM,
Continuatio Mediaeualis, 214.
Bibliografia sobre la persona i l'obra
Sobre la persona:
-
Fitxa:
Esteve Jaulent, al "Diccionari de Catalans a Amèrica",
editat per la Generalalitat de Catalunya.
-
Revista
LLUC, Núm. 827/2002 pág. 38-40.
-
Revista
PROJECCIÓ EXTERIOR, núm. 16 juliol 2002, p. 19.
-
Ramon
Llull caballero de la fe, Cuadernos de Anuario Filosófico,
Univ. de Navarra, p. 9.
-
Studia
Lulliana, Vol. XXXVIII, 1998, Núm. 94, pàg. 182.
-
Ramon
Llull in Lateinamerika: Zur brasilianischen Übersetzung der Werke
Llulls, dins: Zeitschrift für Katalanistik 15 (2002), pp. 195-205.
-
Revista
Faventia, de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, 24/2, 2002
pàg. 177-186.
-
Revista
LLUC, Num. 841/2004, pg.41-45.
-
Ressenya
a Studia Lulliana, Vol.XXX, Fasc. 2. 1990, n. 3), pàg. 217.
-
Ressenya
a Studia Lulliana, Vol. XXXIX, 1999, n. 48), pàg. 110.
-
Ressenya
a Studia Lulliana, Vol. XXXIX, 1999, n. 49), pàg. 110.
-
Ressenya
a Studia Lulliana, Vol. XLI, 2001, n. 42), pàg. 159.
-
Ressenya
a Studia Lulliana, Vol. XLI, 2001, n. 43), pàg. 160.
-
Ressenya
a Studia Lulliana, Vol. XLI, 2001, n. 44), pàg. 160.
-
Ressenya
em Studia Lulliana, Vol. XLIII, 2003, n. 99), pàg. 149.
-
Ressenya
em Studia Lulliana, Vol. XLIII, 2003, n. 71), pàg. 137.
-
Ressenya
em Studia Lulliana, Vol. XLIII, 2003, n. 72), pàg. 137.
-
Ressenya
em Studia Lulliana, Vol. XLIV, 2004, n. 100), pàg. 186.
-
Ressenya
em Studia Lulliana, Vol. XLVIII, 2008, n. 53), pàg. 115.
Annemarie
C. Mayer, «Drei Religionen - ein Gott?»,
Herder, 2008, pàg. 114,115,130,141.
|

Catalunya

La família Jaulent té les seves arrels a la Catalunya Nord,
més exactament a Jujols, al Roussillon-Languedoc, petita ciutat
coneguda com Le balcon du Canigou, al costat de Rià, lloc on
nasquè el Comte Guifré el Pelós, que va fundar
Catalunya

Al
11 d'agost de 897, el comte Guifré el Pelós va morir degut
a una ferida rebuda duran una lluita amb les tropas àrabs. La
legende conta que en aquest precís moment es varen formar les
quatre barras vermelhes de la bandera da Catalunya.
.
A l'Edat Mitjana,un dels Camins de Santiago passava exactament per
la Catalunya Nord, pels monastirs de Serrabona, S. Miguel de Cuixà i
S. Martí del Canigó.

Monastir de San Martí (Séc.X) a la montany del Canigó.

Esteve Jaulent junt al monestir de S. Marti del Canigó, als Pirineus
de la Catalunya Nord.

Villefranche
de Conflent, a prop de Jujols.

Més
Villefranche de Conflent.

Esteve Jaulent i Jordi Pardo a la tumba de Ramon Llull.

Tumba de Ramon Llull. Es troba a l'Esglèsia de S. Francesc,
a la ciutat de Palma de Mallorca.

Mapa del Brasil

São Paulo

Rio de Janeiro

Vitória del Espírito Santo

Salvador

Porto Alegre

São Luis del Maranhão

Fortaleza

Fortaleza

Curitiba

Mapa de Brasília

Palau de l'Alvorada

Brasília

Congréss Nacional
|