Amics,
L'Esteve ens havia obert la partida amb un bon grapat de preguntes. El tema ho exigia.
Jo mateix dubtava per on començar, perquè he de confessar que som, o he estat, reticent a emprar el terme de 'diàleg interreligiós' en parlar de Llull. Alexander m'ha aplanat un poc el camí en indicar-ne un ús de matisos històrics. És a dir, si prenem el terme com a concepte definit fa menys de mig segle, al Vaticà II, en totes les aplicacions que en fassem a casos anteriors emprarem un concepte aproximatiu, que inclourà més o menys característiques de les que inclou la definició. Per tant, estaria d'acord en usar el terme, perquè en la pràctica de Ramon Llull hi ha un bon grapat d'elements dels que inclou la definició, junt a altres que estableixen diferències.
Un dels elements que, en aquest sentit, haurem de tenir present és el concepte que Llull tenia de l'Islam com a religió. No sols en el sentit de definir l'Islam com a secta o més radicalment com a creença del tot diferent, és a dir pròpiament una altra relgió. De moment, també jo ho deixo com a pregunta per algú que ho tengui més clar.
Però, això té a veure amb la que és, em sembla, una de les condicions del diàleg: la presuposició que l'altre té i coneix la seva identitat. I en aquest punt me sembla que Llull introdueix una greu dificultat en afirmar, referint-se als responsables de l'Islam (segons el seu model de discusió entre persones enteses), que aquests són simplement hipòcrites. Segons Llull, els savis musulmans dubten i fins i tot neguen les principals veritats sobre la revelació del Corà i la missió de Mahoma. És per això que Llull posa com inici del diàleg el consens sobre veritats 'filosòfiques', en definitiva les de la seva Art.
Clar, aquesta afirmació ens porta a discutir un altre punt: el que se refereix a la definició de Déu per les dignitats, com a punt de convergència de cristians, jueus i musulmans. Els textos lul-lians semblen bastant clars. Ara bé, la lectura que nosaltres en fem era la que Llull tenia present? O dit des d'una altra formulació: Podia desconèixer Llull que la definició de Déu per les dignitats tal com ell la formulava era inacceptable per part dels seus interlocutors?
Resumint: Llull inicia el 'diàleg' suposant que l'altre és un hipòcrita i suposant un consens de fet impossible.
No me sembla un inici massa pròxim al concepte de diàleg interreligiós.
Jordi Gayà